Llar d'Infants Gaudí, la teva llar d'infants al barri del Guinardó, a prop de l'hospital de Sant Pau i de la Sagrada Família. Notícies

Vet aquí que una vegada hi havia un pastoret que tenia fred i se li estava acabant la llenya per fer foc. Tot decidit, el pastor va agafar la seva destral i va sortir cap al bosc a buscar llenya. Quan va arribar al bosc va veure un tió molt i molt gros.

-“Oh! Un tió! Faré llenya”- va exclamar el pastoret. En alçar la destral va sentir una veu que li deia: -“Ai, ai, ai, que em faràs mal! Sóc el Tió!”-

El pastor tot sorprès li va dir: -“Qui dius que ets?”- I més sorprès encara va sentir com el tió li deia: -“Sóc el Tió de Nadal.”-

-“El Tió de Nadal?”- va respondre el pastor -“I què vols?”-

I el Tió li va dir: -“Vull venir a casa teva.”-

El pastor es va carregar el Tió a l’espatlla i se’l va portar cap a casa. En arribar va deixar el Tió a terra i llavors aquest va tornar a parlar:

-“Tinc fred, molt fred!”- El pastoret va anar a buscar una manta i el va tapar.

-“Gràcies!”– li va dir el Tió -“Ara tinc gana, molta gana! vull menjar!”-

El pastor va anar a buscar menjar per donar-li al Tió. Li va portar el que va trobar a la cuina: galetes, pomes, mandarines, nous, castanyes… Deixant-li el menjar a terra, al davant de la seva boqueta, li va dir: -“Té Tió, menja tot el que vulguis! Bon profit!”-

-“Moltes gràcies!”- va dir el Tió.

El pastor va tornar a sortir a la muntanya, doncs havia d’anar amb els seus xais.

Durant molts dies el pastor va tenir cura del Tió, li va posar menjar cada dia i el va tenir ben tapat amb la manta perquè no agafés fred.

Un dia el Tió li va dir: -“Com t’has portat tan bé amb mi i m’has cuidat tant, demà et donaré una sorpresa!”-

El pastor se’n va anar a dormir ben content pensant en la sorpresa del Tió i de bon matí, quan es va llevar, el va anar a veure i li va dir:

-“Bon dia, Tió! Gairebé no has menjat avui”-

I el Tió li va respondre: -“Bon dia, pastoret. Es que tinc mal de panxa. Has d’anar a buscar un bastó i et donaré la sorpresa.”-

El bon pastor va sortir a buscar el bastó i, de passada, va convidar els seus amics Esteve i Maria que va trobar-se pel camí. En arribar a casa tots van saludar al Tió, però ell no els va contestar, per què els tions no parlen quan hi ha més gent. Llavors es van adonar que al costat del Tió hi havia una carta escrita que deia així:

-“Heu de cantar aquesta cançó mentre em piqueu amb el bastó”-

CANÇÓ DEL TIÓ

CAGA TIÓ, CAGA TORRONS,

D’AVELLANES I PINYONS,

SI NO EN CAGUES UN BON MUNT,

GARROTADES AL DAMUNT!!!

El pastor i els seus amics van anar dient la cantarella tot picant, i en aixecar la manta….. es van trobar que el Tió els havia cagat regals i llaminadures!!!

I conte contat, aquest conte, s’ha acabat.

L’hora del conte: Un conte del tió.

UN CONTE DEL TIÓ