Converses de vestíbul a la Llar.

I vosaltres pares… com esteu?

Hola pares,

aquí teniu una altra conversa de vestíbul. Són quasi les 9 h i una mare acaba de deixar la seva petita, el seu petit tresor a l’aula. Avui venia una mica tristona i plorava, costant-li separar-se dels braços de la mare. Un cop s’ha tancat la porta, la mare s’ha quedat una estoneta reflexionat com es sentia, inspirant i pensant com enfrontar-se a un nou dia de feina havent deixat la seva filla a la Llar. 

Quantes vegades preguntem només pels vostres fills i filles, com han passat la nit, el cap de setmana, les vacances… si es troben bé, si han après alguna cosa nova, com es senten… moltes vegades sou vosaltres mateixos qui ens ho feu saber :”avui està una mica enfadat”, “avui està molt content perquè anem a casa de l’avi”, “aquest cap de setmana vam anar al parc”, “aquesta nit no ha dormit gaire”… però, i vosaltres, com esteu?

A vegades, ens deixem portar pel dia a dia i no us ho preguntem obertament, també per respecte i prudència; però volem que sapigueu que ens ho preguntem sovint, perquè darrera un infant que no dorm hi ha un pare que tampoc i que al dia següent ha d’anar a treballar, entregar un informe, assistir a una reunió important, fer feines i esforços… darrera un infant que aprèn coses noves, hi ha uns pares que se n’alegren… però a vegades, no hi ha amb qui compartir-ho, o es troba a faltar aquell avi o àvia a qui hagués fet molta il·lusió saber-ho…. a vegades el pare o la mare és qui no es troba bé, qui pateix algun dolor o malestar… però no ens donem temps a tenir-ho en compte, a parlar-ne. I com dèiem  fa uns dies a un altre pare :”Si tu estàs bé, ell estarà bé”. I no sempre és possible.

Els pares no som superherois, encara que ho pretenguem. Tenim sentiments i patiments de tot tipus que no sempre podem controlar; i això ens fa màgics, perquè som humans. I tenim la capacitat de reinventar-nos i treure forces d’on crèiem que ja no en teníem per tirar endavant el nostre petit projecte, els nostres fills. 

A la Llar pensem en vosaltres. Quan ens deixeu els vostres petitons, interiorment, i a vegades si la situació és propícia, en veu alta, us preguntem com esteu, com us trobeu, si necessiteu res… pensem en vosaltres.

Perquè sabem que sou part essencial en la vida dels vostres fills, compteu amb nosaltres. I si no us preguntem, si no voleu o podeu explicar… sempre ens quedarà un joc de mirades i gestos, que ompliran el buit que les paraules no han omplert.

Finalment, ens acomiadem de la mare amb un “fins després, que vagi bé el dia”. I quan la recull a les 17h tot són festes i alegries. Ens mirem de nou i sabem que el dia ha anat bé, que som un bon equip i que junts, pares i escola, podem fer moltes coses junts, fins i tot coses que no es veuen.