MIGDIADA:SON BREU,PERÒ REPARADOR.

La migdiada és una oportunitat de descans i de desenvolupament. Ajuda a fixar la memòria a curt termini, a créixer i a estar de més bon humor.

En els seus tres primers anys de vida, l’infant adquireix les bases necessàries per aprendre de manera adient nous coneixements i relacionar-se amb el món que l’envolta. La migdiada ajuda el cervell a retenir la informació. Més enllà de curar el cansament, el son facilita l’emmagatzematge de la memòria a curt termini i deixa espai per a la nova informació. En les criatures d’un a tres anys, a més, una migdiada durant el dia augmenta les possibilitats d’arribar a un nivell avançat per diferenciar entre el que és important i el que és irrellevant. Aquesta és una de les conclusions que es treuen d’un estudi nord-americà presentat en la reunió anual de l’Associació Americana per a l’Avenç de la Ciència, celebrada a San Diego (Estats Units). Els investigadors van analitzar les respostes (mitjançant expressions facials) de nens de 15 mesos de tots dos sexes a frases que havien sentit amb anterioritat, després de dormir, o no, unes hores.

Els infants que havien fet la migdiada van aprendre una frase o les relacions entre diferents oracions. En canvi, els que no havien dormit no reconeixien les frases que havien sentit abans. Els petits que van dormir van ser capaços de generalitzar el seu coneixement de l’estructura de la frase i predir-ne una de nova. Això suggereix que la migdiada afavoreix l’aprenentatge abstracte; és a dir, la capacitat de detectar el patró general d’una nova informació (després d’una frase, en ve una altra).

Descans necessari

A més d’aquests beneficis neurocognitius, la migdiada infantil proporciona, a l’accelerat desenvolupament físic i intel·lectual dels nens en aquesta etapa, el temps de descans necessari per recuperar forces. Igualment, també ajuda a fer que els menors no arribin a estats exagerats d’esgotament i tinguin dificultats per dormir a la nit. Diversos estudis científics han confirmat que la migdiada en la infància redueix la hiperactivitat i l’ansietat.

Els pares que opten per eliminar la migdiada quan als seus fills els costa dormir a la nit no saben que no és la millor opció. Durant els primers tres anys de vida, la migdiada té nombrosos beneficis en el desenvolupament del menor. Li permet estar més tranquil, menys irritable, més sociable, més atent i, a més, aprèn millor. “No es tracta d’obligar-los a fer-ne si no volen, sinó que els hi proposem. La migdiada s’ha de veure com una oportunitat i els pares s’han de saber adaptar a les necessitats de cada infant”, afirma Gonzalo Pin, coordinador de trastorns de son de la Unitat de Pediatria de l’Hospital Quiron de València.

A l’hora de la migdiada no cal tenir la casa o la llar d’infants en silenci sepulcral, ni abaixar les persianes del tot i deixar l’habitació fosca. “Hem d’aplicar el sentit comú i facilitar la inducció del son amb una mica de música relaxant o un ambient tranquil, però els infants han de poder diferenciar entre el son diürn i el nocturn, molt més llarg i reparador”, aconsella Pin. “A més -detalla-, un nadó o un nen que té una rutina sap que després de la migdiada es despertarà i el dia seguirà, s’hi adapta i això li dóna molta seguretat”.

L’expert explica que gairebé tots els menors de l’any fan la migdiada. En canvi, al voltant dels tres anys, el 20% dels nens rebutgen la migdiada i Pin insisteix que “no se’ls ha de forçar”. Però a la resta no se’ls ha de negar l’oportunitat de descansar una estona després de dinar. “Facilita la recuperació de l’energia física i psíquica, elimina la tensió i el cansament acumulats, ajuda a controlar els impulsos, millora l’humor i afavoreix la retenció de la informació apresa durant el matí”, argumenta el doctor valencià.

De la mateixa manera que respirar, menjar o beure, dormir és una necessitat fisiològica. Però no hi ha un dogma que marqui els mateixos horaris per a tothom. Depèn de l’organisme de cadascú i també de l’edat. “Els nadons se solen despertar cada tres hores per menjar i a mesura que creixen redueixen les hores de son, de manera que primer desapareix la migdiada del matí i després, entre els quatre i cinc anys, la de la tarda”, reconeix Pin. El doctor vol donar un toc d’atenció a alguns centres educatius: “Per problemes d’espai o d’altres tipus, de vegades, la migdiada desapareix massa aviat de les escoles”, lamenta.

Ells marquen el ritme

Els infants són els que marquen el ritme, i si a un menor de quatre anys se li treu la migdiada sense haver-la rebutjat, se li està reduint el nombre d’hores de son que encara necessita. Segons un estudi publicat a la revista Sleep el 2007 -que va analitzar 1.492 famílies amb nens de fins a sis anys-, “una pèrdua petita de temps de son, una hora menys de la necessària, de manera prolongada a l’inici de la infància es pot relacionar amb pitjor rendiment escolar”. A més, afegien els autors de l’article, una curta durada del son durant els primers quatre anys “multiplica per tres el risc de tenir un desenvolupament del llenguatge més lent”. Si no fan migdiada quan la necessiten, és força comú que “la conducta de la criatura -afegeix Pin- sigui més impulsiva, protestin per tot i siguin més ploraners”.

El pediatre del grup del son de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària, Reyes Hernández, subratlla que la falta de son “no només disminueix clarament la capacitat d’aprenentatge dels nens, sinó que també promou la seva falta d’interès i els terrors nocturns”. “A més, també afecta el desenvolupament físic, ja que la migdiada fins i tot pot reduir el colesterol i l’excés d’adrenalina”.

FONT: PALOMA ARENAS (ara.cat CRIATURES)