Què és la psicomotricitat?

Judit Parramon Vidal juliol 10, 2013 Educar i criar  3 Comments

Els éssers humans, durant molt de temps, pensaven que la ment predominava sobre el cos i això va suposar una separació dels aspectes cognitius, afectius i motrius, pensant que funcionaven individualment. Però desprès de molts estudis realitzats per Dupré, Collin, Wallon, Gesell i molts altres, va néixer el concepte de “psicomotricitat” com una relació del moviment i el pensament, com una manera de millorar l’activitat social i el comportament dels individus; a més d’aportar les estructures bàsiques per a l’aprenentatge escolar (esquema corporal, lateralitat, nocions espacials i temporals…).

Al llarg de la història el concepte psicomotricitat ha anat evolucionant considerablement gràcies a Valley, Le Boulch, Aucouturier, entre altres.

En resum i perquè ens entenguem, la psicomotricitat és una activitat que afavoreix el desenvolupament de les possibilitats motrius, expressives i creatives dels infants a partir del moviment del cos. A més a més també ajuda a millorar la relació i comunicació amb l’entorn que els envolta.

Els objectius generals que es treballen a la sala de psicomotricitat:

– Explorar i investigar

– Superar i transformar situacions de conflicte

– Enfrontar-se d’una manera positiva a les limitacions i pors

– Relacionar-se amb els altres

– Desenvolupar la iniciativa pròpia

– Poder expressar-se amb llibertat i creativitat

– Iniciar-se en les nocions d’espai i temps

– Permetre l’acceptació de les normes

La psicomotricitat és molt important pel desenvolupament dels nostres fills sobretot en la etapa de 0 a 5 anys. La psicomotricitat ajuda a crear nens més intel·ligents. Sembla una paraula molt complexa i pensem que només es fa a l’escola, però no és així, la psicomotricitat es treballa jugant. Així doncs, la psicomotricitat és jugar, perquè quan jugues et mous, i quan ens movem el nostre cervell treballa millor. La nostra personalitat es desenvolupa i aprenem més ràpid.

En definitiva, que corrent, saltant i jugant coneixem tot allò que podem fer amb el nostre cos i amb l’espai que ens envolta. Movent el nostre cos creem un món propi, ens expressem millor i ens tornem més afectius i sociables amb els demés.

Per tant, ens hem de prendre el joc com una cosa seriosa, no hem de pensar mai que perdem el temps, o que els nostres fills perden el temps. Ara més que mai amb el bon temps, hem d’intentar gaudir del joc amb els nostres fills, deixar que descobreixin, que s’embrutin, i aprofitar per jugar amb l’aigua com amb els seus amics i amb nosaltres, els grans.